ocórrer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, ocorre'n en comptes de ocórrer-ne]

1 v. intr. [LC] Esdevenir-se. Explica'm tot el que ha ocorregut mentre he estat fora.
2 v. intr. [LC] Dues festes, escaure's en un mateix dia. Aquest any ocorren Sant Benet i Diumenge de Rams.
3 1 v. intr. [LC] Venir al pensament. Hi pensaré fins que m'ocorri una solució.
3 2 v. intr. pron. [LC] Si a tu no se t'ocorre cap solució, a mi tampoc. Veient-se perdut, se li ocorregué cridar.
4 v. intr. [QU] Un component, ésser present en una substància, una solució, etc.